Eines de desenvolupament¶
Editors alternatius¶
OmarOS ve amb Neovim per defecte, però si vols alguna cosa una mica més convencional i familiar, pots obrir el menú d'OmarOS (Super + Space) i veure les opcions a Instal·la > Editor. Hi tenim VSCode, Cursor, Zed, Sublime Text, Helix, Vim i Emacs. Si no hi trobes el que busques, passa per Instal·la > Paquet i mira si hi és com a paquet d'Arch (i si no, prova Instal·la > AUR per consultar l'AUR).
L'editor vi original també està disponible de sèrie. Executa vi filename per editar un fitxer al terminal.
S'ofereix coincidència de tema per a VSCode, Cursor, VSCodium i Helix.
Pots definir l'editor per defecte de tot el sistema a Configuració > Per defecte > Editor.
Entorn¶
OmarOS permet configurar una pila d'entorns de desenvolupament des de la secció Instal·la > Desenvolupament del menú d'OmarOS (Super + Space). Hi trobaràs, és clar, Ruby on Rails, però també els tres entorns d'execució principals de JavaScript (Node.js, Bun i Deno), així com frameworks de PHP populars com Laravel i Symfony. Ah, i també hi ha Go, Rust, Python, Java, Elixir (amb Phoenix), .NET, OCaml, Zig, Clojure i Scala. És una selecció molt àmplia!
La majoria d'aquests entorns els gestiona Mise. És una eina que et permet instal·lar i executar versions múltiples d'un llenguatge de programació a la mateixa màquina. És com rbenv o rvm per a Ruby o virtualenv per a Python, però funciona per a un munt d'entorns diferents.
Per instal·lar, posem per cas, Ruby, executaries mise use -g ruby, que instal·la Ruby i el defineix com a opció global per defecte. O, si el teu projecte té un fitxer .ruby-version, pots executar directament mise i a l'arrel del projecte.
Docker¶
De Docker gairebé no cal fer-ne presentacions. Et permet executar contenidors aïllats, i OmarOS instal·la tot el que cal perquè funcioni bé, incloent-hi el mateix Docker i Docker Compose.
Per defecte, el teu usuari no és al grup docker. Aquest grup és, a la pràctica, root sense contrasenya — qualsevol cosa que hi sigui pot fer docker run -v /:/host i apoderar-se de la màquina —, de manera que un sol script o una dependència malintencionats que s'executin com tu estarien, altrament, a una ordre de distància de root. Per això, a la línia d'ordres executes Docker amb sudo (sudo docker ps, sudo docker compose up), i les eines gràfiques que parlen amb el dimoni — la màquina virtual de Windows — demanen autorització quan la necessiten. Si vols recuperar la comoditat d'una configuració sense grup i entens què hi perds a canvi, activa-la des de Configuració > Seguretat > Docker sense sudo (o executa omaros-setup-security-sudoless-docker), que t'afegeix al grup docker després d'un avís; aleshores docker sol i l'àlies d tornen a funcionar sense sudo.
Pots configurar les bases de dades habituals per al desenvolupament local a Docker des d'Instal·la > Desenvolupament > Docker DB al menú d'OmarOS.
GitHub CLI¶
La CLI de GitHub et permet autenticar-te amb el teu compte de GitHub i clonar-hi repositoris privats. Està connectada com un dels stubs de mise de càrrega diferida, de manera que la primera vegada que executes gh, s'instal·la sola. Per autenticar-te, executa gh auth login. Després pots obtenir repositoris privats amb gh repo clone org/repo.
També pots fer una pila d'altres operacions de GitHub amb aquesta ordre. Executa simplement gh per veure tot el que és possible.
També hi ha un stub d'instal·lació diferida per a ghui per gestionar les teves pull requests en una TUI. I lazygit ve preinstal·lat, si vols conduir git mateix des d'una TUI.